Vés al contingut

Pina

Agost 11, 2014

Pel·lícula dirigida per Win Wenders, acabada i presentada el 2011, té la particularitat que en els seus inicis va ser planificada, fins i tot s’hi van rodar alguns fragments, junt la ballarina i coreògrafa alemanya Pina Bausch, però la seua mort sobtada a causa d’un càncer el 30 de juny del 2009 va sacsar el projecte, convertint-lo en un preciós homenatge pòstum.

La pel·lícula és un documental de lliure creació. És obvi que no és una ficció a l’estil clàssic, però tampoc és un documental clàssic. L’obra es composa majorment amb fragments rodats de quatre peces ideades per Pina: els ballets Le Sacre du printemps (La Consgració de la primavera), Café Müller (en referència a un cafè de la ciutat alemanya de Solingen, prop de la qual va créixer Pina Bausch), Kontakthof i Vollmond. Els quatre ballets, mostrats sota la respectuosa i suau mirada de Wenders, són de gran bellesa i impacte sensorial. L’espectador que no coneixia prèviament Pina Bausch, es trobarà de front amb expressions vigoroses, emotives i emocionants de la dansa contemporània. Sens dubte, una oportunitat magnífica d’endinsar-nos en aquest art, sovint massa apartat de la nostra vida quotidiana, ja siga com a espectadors o com a ballarins amateurs i ocasionals. De fet, per la riquesa expressiva de la seua concepció de la dansa contemporània, es reconeix a Pina com una de les pioneres de la dansa-teatre, una pràctica on es barregen moviments, diàlegs, sons, escenografia… Pina havia estat deixeble de Kurt Jooss, ballarí i coreògraf alemany expressionista que ja havia caminat cap a la dansa-teatre utilitzant tècniques del ballet clàssic i l’anomenada dansa expressiva.

Al voltant d’aquestes quatre grans peces, es construeix la resta del documental mitjançant aportacions, generalment, individuals o per parelles, de ballarins i ballarines que van treballar sota la direcció de Pina. Aquestes aportacions són concretades de dues formes: per una banda, peces curtes que s’interpreten en diferents espais urbans i de la natura; i per l’altra, breus frases en veu en off, sobre la imatge dels ballarins-testimonis muda, que parlen sobre diferents aspectes de la seua experiència d’haver treballat amb Pina.

Així doncs, el collage final, un encadenat tan trepidant com ric en expressions d’emocions i posades en escena,  acaba per donar a conèixer molt més la concepció i la pràctica artística per la qual va apostar Pina Bausch, la seua visió de la dansa contemporània com a forma de vida i d’exploració constant, que no pas informació biogràfica, dades sobre la seua vida personal. No obstant, per a ella la dansa era una alternativa a les paraules, al llenguatge verbal, als seus límits i les seues trampes, i resulta qüestió de mínima dignitat i respecte que aquesta pel·lícula no siga una filigrana audiovisual, ni un documental a l’ús de testimonis parlant tota l’estona sobre una persona, en aquest cas, Pina, sinó el que predomina, és l’experiència audiovisual d’expressions artístiques que tenen la seua empremta, el seu esperit. Honestament, sembla la millor manera d’aproximar-nos a la vida com a art que concebia Pina, i intentar comprendre la seua aportació a la dansa contemporània en particular i a la vida en general: “Balleu, balleu; del contrari, estem perduts”, acaba dient el documental.

De moment, podem veure el document en línia. Gaudiu-ne!

From → Crítiques

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: