Vés al contingut

Jurament del drogodeprimit

Abril 4, 2016

Has desaprofitat infinites oportunitats,
has fallat en els propòsits del nou any,
tot queda en un trist bucle desencoratjador,
tot queda en falses promeses de fer-ho millor.

Com un drogoaddicte enganxat a la droga,
el deprimit fa dels seus llençols una soga,
troba benestar en què el món no es moga,
però la sang sense moviment es fa groga,
així que el plaer d’estar quiet i ocult en el llit
és una trampa que converteix els dies en nit,
reduint la vida quotidiana a un placebo buit.

Sols conciliar el son amb somnis pel demà,
esperança d’un nou dia que prendre amb la mà,
però en despertar has perdut el fil des d’on tibar,
el llit s’esquerda i cau al buit el teu ànim de lluitar.
És ritual del perdedor
apagar quan sona el despertador;
és ritual del deprimit
passar els matins al llit.

El cos et pesa més del normal,
la panxa et creix a ritme exponencial,
i, tot i que vas al gimnàs per omplir el temps lliure,
cada dia estàs més gros perquè vas oblidant viure.

Vius en espera
d’un tret de llum o gotes ardents de cera,
d’alguna senyal, algun gir, algun cop de sort,
rampa que sacse el cos i demostre que no estàs mort.
Tanmateix, esperes sense saber què ha de vindre,
i només té pervindre qui té el que s’ha de tindre,
perquè viure és caminar a contracorrent,
perquè viure és furtar-li el fruit al vent.

Poc a poc t’has quedat fora del sistema,
la solitud et fa creure que sols és teu el problema,
que si estàs aturat, empobrit, desemparat,
és perquè en els moments clau t’has equivocat.
Però, si en la societat de control el fracàs és social,
calen solucions col·lectives per a una vida comunal.

La teua paraula ha estat incomplida massa vegades,
has devorat la fe en tu mateix a indolents mossegades,
només et queda el poema com a últim jurament,
alquímia del verb que conjure màgic renaixement,
fenixologia poètica que et retorna, curat, al present.

Matyx, 4 d’abril del 2016, Barcelona, CC:by-nc-sa.

From → Nous poemes

2 comentaris
  1. Al Jub permalink

    M’ha agradat el poema i l’elixir que serveix d’alguna manera per retornar a l’autor al present: l’escriptura.

Trackbacks & Pingbacks

  1. Cıvata

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: